diumenge, 17 de juliol de 2011

Bombó de conyac














Ella tampoc tenia ganes de treballar. Ens vam estirar al llit. La fredor dels llençols ens aplegà l’un al costat de l’altre, -em meravella la sensació de sentir un cos a tocar- La seva escalfor m’arribava. Ni un petó, ni un frec. Estàvem gairebé a les fosques, però sentia cadascun dels seus moviments. Haviem dit d’anar al llit i xerrar una estona. Només això. Erem amics, només amics. Cap dels dos deia res. Només ens escoltàvem…


Josep Vilà i Teixidó




Publicat a la revista : " THE SECRET, La revista " :
http://www.thesecretlarevista.com/ca/59/1175/Bombo_de_conyac.html
 
 
 

S'enlluernà
















... i s’enlluernà, atordit, amb les presències tàctils. El cap li donava voltes, i sentia el cap ple de papallones, ocells giravoltant estances. Venus penjava de l’oníric sostre trossejat d’aromes a cafè. A l'horitzó una cançó, un xipolleig de rems bellíssim, que l’omplia de tendresa. La voga rítmica arrossegant l'ànima, en una carícia indefugible, que queia, subjecte a la llei de la gravitació, xopa de nit i de lluna, cap a la línia singular, just en el punt d’intersecció on els cossos nien.




Josep Vilà i Teixidó


Publicat a la revista : " THE SECRET, La revista " :
http://www.thesecretlarevista.com/ca/59/1411/S’enlluerna.html