El senyor Pere Noparamai, no parava mai de fer coses. Sempre atrafegat. Sempre enfeinat. Se sentia un home important, deia. És que si no fos per mi… Un dia, menjant a Cal Llevat, s’empassà un pinyol d’oliva. A l’enterrament, el mossèn començà: - Ens trobem tots aquí per acomiadar a l’amic Pere Noseperquè… - I continuà fins que se’ls va fer fosc. Tots plegats es van pixar de riure, sense cap mirament, fins a quedar ben molls.
( Publicat a la revista digital : THE SECRET, la revista : http://www.thesecretlarevista.com/ca/59/1137/El_senyor_Pere.html )
( http://www.facebook.com/note.php?created&¬e_id=475659016846#!/notes/josep-vila/el-senyor-pere/475659016846 )
( http://www.facebook.com/note.php?created&¬e_id=475659016846#!/notes/josep-vila/el-senyor-pere/475659016846 )
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada