diumenge, 17 de juliol de 2011

Bombó de conyac














Ella tampoc tenia ganes de treballar. Ens vam estirar al llit. La fredor dels llençols ens aplegà l’un al costat de l’altre, -em meravella la sensació de sentir un cos a tocar- La seva escalfor m’arribava. Ni un petó, ni un frec. Estàvem gairebé a les fosques, però sentia cadascun dels seus moviments. Haviem dit d’anar al llit i xerrar una estona. Només això. Erem amics, només amics. Cap dels dos deia res. Només ens escoltàvem…


Josep Vilà i Teixidó




Publicat a la revista : " THE SECRET, La revista " :
http://www.thesecretlarevista.com/ca/59/1175/Bombo_de_conyac.html
 
 
 

1 comentari:

  1. Un silenci sentit ... una pell que nota el silenci del altre, una existencia que nota l'escalfor de l'altre existencia..un mon de problemes que de sobte.. s'atura..unes ganes de escoltar..de explicar.. de deixar-se anar....ni un petó..no calia ..compatien alguna cosa essencial ..i un bombó de conyac. ---------------------------------------------
    Una descrpció intimista maravellosa com l'he vist a Igmar Bergmann. M'agrada!

    ResponElimina