diumenge, 17 de juliol de 2011

S'enlluernà
















... i s’enlluernà, atordit, amb les presències tàctils. El cap li donava voltes, i sentia el cap ple de papallones, ocells giravoltant estances. Venus penjava de l’oníric sostre trossejat d’aromes a cafè. A l'horitzó una cançó, un xipolleig de rems bellíssim, que l’omplia de tendresa. La voga rítmica arrossegant l'ànima, en una carícia indefugible, que queia, subjecte a la llei de la gravitació, xopa de nit i de lluna, cap a la línia singular, just en el punt d’intersecció on els cossos nien.




Josep Vilà i Teixidó


Publicat a la revista : " THE SECRET, La revista " :
http://www.thesecretlarevista.com/ca/59/1411/S’enlluerna.html

1 comentari:

  1. A vegades un text no et porta a preguntes ni explicacions ..ni respostes contundents....nomes sensacions,emocions lliures.. i a mi aquest text m'ha portat un lloc on el so de les ales de les papallones..el xipolleig de rems..el vol dels ocells..aquest cel de trossos de aromes de cafè..amb la carícia xopa de lluna..em porta a un lloc màgic..de sensacions visuals tàctils, auditives i oloroses.................Es realment Preciós, Josep.

    ResponElimina