diumenge, 22 d’agost de 2010

Cansat de silencis


.- Cansat de silencis, l’albada m’ha sorprès davant de la meva soledat.
Pensava en els camins per on transitar de manera definitiva, els infinits senders que no sé a on porten, ni sé, si són només una projecció de la imaginació.
Intueixo que tots ells, són viaranys sense destí, simples entreteniments per als mortals que busquen on no hi ha res a trobar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada