Acabo de llegir a la premsa diària, la notícia aquí , que un fabricant de cotxes japonesos, en un dels seus models híbrids, ha decidit incorporar un sistema que simularà mitjançant un sistema electrònic i un altaveu, un soroll com si d’un motor d’explosió es tractés.
Quin és el problema ?,... molt senzill, aquests cotxes a baixa velocitat utilitzen un motor elèctric, el qual no fa gens de soroll i això suposa un perill per als vianant que passegen tranquilament i no perceben que tenen un objecte de 1400 kgs en trajectòria de col.lissió.
Es veia a venir. El nen petit que li arriba per primera vegada un cotxe de joguina a les mans, com reacciona, sinó imitant el so del motor amb la boca, al ritme de la velocitat que s’està imaginant.
Tothom que ha anat amb bicicleta alguna vegada, sap que la manca de soroll et posa en situacions esperpèntiques i que el nostrat timbre de -campaneta la ning ning- es converteix en una eina del tot imprecindible. No parlo aquí dels inconscients, per no dir directament bandarres que es dediquen a circular per les voravies amb bicicleta o a fer el boig amb monopatí a les places on la gent passeja tranquil.lament, això són figues d’un altre paner, parlo de la gent que creua els carrers si no sent que vé cap cotxe, refiada i tranquil.la de que cap perill se li acosta.
Ara em vé al cap, que tenim els mateixos carrers que fa cinquanta anys, quan hi havia quatre cotxes mal comptats i la majoria dels mortals només veien passar un carro de tant en tant. La diferència rau en que ara, hi ha un munt de vehicles que travessen el que abans eren apacibles llocs de passeig i convivència, on la canalla jugava i la gent sortia a prendre la fresca al capvespre.
Que ha passat doncs ?
L’urbanisme. Si, l’urbanisme. Tenim ciutats que inicialment es van fer pensant amb les persones, i ara aquestes mateixes ciutats les fan servir tot tipus d’andròmines mòbils per a les quals no estan pensades ni preparades, ahhh, però això si, tenim edificis de disseny.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada