dimecres, 18 d’agost de 2010

Jubilar-me als 67










Si, si,.. no us extranyi. Parlem-ne.

La culpa de tot plegat, és que no s’ha explicat bé l’assumpte en qüestió.

Sembla que la cosa no va bé, o més aviat està fent aigües...
No enumeraré aquí, la llarga llista de desgràcies econòmiques, ni els vaticinis apocalíptics que ens rodegen fantasmagòricament per totes bandes, i que es podrien resumir en dues afirmacions consecutives: " el que era blanc, ara és negre ", i el " fa poc lligavem gossos amb llonganisses ".(... en termes econòmics clar,... ), i d'aquí vé, la incontinència verbal diària d'idees miraculoses per salvar-nos els mobles, idees com la d'allargar els anys de vida laboral activa, que encapçala aquest article a manera de bàndol de festa major.

Un primer fet constatable, és el procés natural d’envelliment biològic, és el “fa mal aquí fa mal allà”, el “si no fos”, o el més escatològic ”incontenent repetitiu de ventositats”… podriem afirmar doncs amb rotunditat, que a partir dels 60 i fins i tot abans, la cosa fa figa, (no malpenseu..).

Vistes les coses, en el que excepcions fetes de Corporacions Dermomiraculoses i altres procediments inconfessables per a butxaques grasses, la gran majoria dels exemplars “homo” (d’ambdós sexes…), tendeixen a la distracció patològica, a la rondinamenta i al safareig permanent... cal trobar amb urgència una sol.lució que permeti fer compatible els naps amb les cols, i les tomaqueres amb les pebroteres…

Comencem doncs primer, tenint clar que hem d’evitar la penosa imatge del treballador/a que “pesa figues”, sigui al damunt de l’escriptori o directament a qualsevol racó de l’empresa.
Nogensmenys, caldrà evitar també les freqüents lumbàlgies que desballesten la tropa laboral, com també logicament evitar altres idiosincràsies, com les freqüents distraccions, els problemes d’oïda, els renecs i les brometes verdes propies de l’edat, etc.

La magnitud del problema fa que les sol.lucions hagin de ser una mica dràstiques, obviament el presupost no dona per a més.
I vet aquí que hi ha qui proposa com a sol.lució … la del Parc Temàtic.

Pobles Temàtics d’Equalització Vital Controlada (PTEVC)… l’objectiu d’aquests centres de població, obviament seria que directament la gent “palmi” abans.
Allà es podria fumar el que es volgués, beure a dojo i sense alcoholímetres, menjar i beure sense por a dietes anticolesterol, practicar sexe sense miraments, circuits de cotxes en que es pogués anar a tope de velocímetre sense radars ni limitacions no sostenibles (perquè mai he trobat ningú que em sapigués explicar la parauleta ?…), jocs de taula, bars plens de fum i gent fotent-se “carajillus”,.. i tota una llista d’altres vicis inconfessables… que possibilitin que la gent s’ho passi bé… i pugui escurçar la seva vida de manera plaent i relaxada... Les consecuències serien òbvies: rebaixariem el números vermells de la caixa pública i el seu dèficit crònic. ...Serien complexos amb apartaments al voltant, hotels que complementarien la oferta, sales amb estufes i llars de foc fumejant i escupint olor a llenya, butaques per fer la migdiada... Tot plegat amb l'estança subvencionada o directament de franc, que indirectament donaria ocupació a una infinitud de gent jove i per tant reduïria l’atur de manera dràstica, i a més rebaixaria els costos de les pensions definitivament (mai tan ben dit..).

No sé com tenint una sol.lució tan a l’abast… sempre ens obtinem a donar-hi voltes als problemes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada