dissabte, 11 de setembre de 2010

La terra s'ha encongit



La terra s'ha encongit. fa una estona he sortit a la terrassa. apreciava la curvatura del planeta. els edificis que en la llunyania sempre m'havien semblat dibuixar-se en el pla de l'horitzó, eren ara objecte d'una extranya curvatura com si estiguessim en un planeta molt més petit. les formes se'm perfilaven de manera ...extranya. com si les pogués tocar amb la mà. les dimensions i les distàncies s'havien escurçat...

1 comentari:

  1. N’hi ha dies en que per uns instants notes que pots entendre tot..que tot es proper i càlid, que l’harmonia t’ha tocat i et sents per uns moments que aquesta curvatura que notes serà per sempre i quant això pasa la felicitat et toca i quant els breus minutss’esfumen surts com d’un somni radiant.
    Impressionants les teves paraules !

    ResponElimina