Aquella noguera feia raïm. Quan les nous eren ben madures, en Siscu passava a recollir-les, les posava en un cistell i se les enduia al cup que tenia al celler. Deixava fermentar el most durant un parell de setmanes ben bé. Al poble deien que en feia vi de nous, d'aquells grans daurats de tardor. Se’n podia beure tot el que se’n volgués, d’aquell vi, no patissis pas que mai ningú no s’emborratxés de fer-ne un glop, o tres, o deu. Això si, era just olorar-lo que tothom perdia el senderi. Aviat hagueren d'intervenir els municipals per requisar-li la bóta.
( http://www.facebook.com/profile.php?id=1337045856#!/note.php?note_id=462050961846 )
( Publicat a la revista digital " THE SECRET, la revista " : http://www.thesecretlarevista.com/ca/55/1049/Tapis.html )
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada