diumenge, 21 de novembre de 2010

El cargol

-Va ! surt d’una vegada- li deia el seu pare. El cargol era petit i encara no s’havia acostumat del tot a la closca que l’envoltava. Només de tant en tant, treia les banyes i la punta del caparró. Mai acabava de sortir del tot. Feia tres setmanes que havia nascut, i encara no havia començat a lliscar pel terra. Sempre en un racó, sense gosar dir res de tot allò que li passava. Aquella nit, tot el cos li feia mal. L’embolcall el comprimia. Necessitava sortir com fos d’allà dins. Començà a fer força, primer va treure el cap fora, després anà empenyent el cos i els braços apretant-se contra les parets de la closca. Li feia molt mal. A la fi tragué fora tot el cos. Esgotat, va perdre el coneixement. No va ser fins després, quan voleiava fent saltirons amunt i avall, que se’n va adonar. Era la papallona més bonica que mai s’hagués vist.




( Publicat a la revista THE SECRET, la revista : http://www.thesecretlarevista.com/ca/59/1088/Cargol.html )


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada