dissabte, 14 de maig de 2011

La trona

.
.
N’estava ben tip de llançar paraules a contravent que li rebotaven resseques per les parets. Ningú no entenia res. Els feligresos volien certeses, referents vitals on aferrar-se. Ell, els hi repetia una vegada i una altra que de receptes no n’hi han, que calia la necessària reflexió, que ell no era cap cuiner fent desconstruccions sofisticades que no entén ningú.
La Maria, un dia ho va veure clar. Van marxar tots dos l’endemà amb el desig d’estimar-se, tal com déu els havia estimat.
El púlpit va quedar petrificat a la paret i l’esglesia buida.  

Josep Vilà i Teixidó


No li sap gens de greu passar gana. Fa molt de temps, s’alimentava d’homes panxuts i amb sotana que bramaven com trons paraules enceses per espaordir la pobra gent que se’ls escoltava. O bé d’homes esprimatxats, també amb sotana, que actuaven igual que els altres (en qüestions de trons i d’incendis, les panxes més o menys grasses mai no hi han tingut res a veure). En el moment més àlgid del sermó, ella se’ls menjava. Ja fa temps que no s’hi enfila ningú. I no li sap gens de greu passar gana.

Montserrat Cornelles i Pujol

Publicat a la revista : " THE SECRET, la revista " :

 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada