dimecres, 25 de maig de 2011

Mural al passadís



















.
.
Un mural presidia el passadís. Una filera d'estaquirots amb l'uniforme verd delimitava l'estança. El camí de llum gratava el terra i pretenia obrir una esquerda d'ombres. Era del tot inútil. Aquells petits poemes sabien que de nit anirien tots plegats a fer un tomb pel poble.


Josep Vilà i Teixidó


fotografia Montserrat Cornelles



Publicat a la revista : " THE SECRET, La revista " :
http://www.thesecretlarevista.com/ca/59/1947/Mural_al_passadis.html

2 comentaris:

  1. Els poemes sempre volen per sobre de les normes, per sobre dels murs, per sobre de les disciplines,A la poesia li pasa com al amor, ningú el pot lligar...sotmetre...engabiar. L'art,els poemes l'imaginacio,l'amor si son autentics son lliures.
    ------------
    M'agrada, molt.

    ResponElimina