dissabte, 4 de setembre del 2010

Vicent Andrés Estellés



Resulta, que avui 4 de setembre vas nàixer.
Junt amb d’altres blocaires volia escriure quelcom de tu. El primer que m’ha passat pel cap, era enganxar un poema teu, he corregut a rellegir dos llibres teus : el Llibre de meravelles i Antibes, al cap d’una estona, m’ho he tret del cap, això de copiar i enganxar em semblava massa de cassola recremada.
Confesso que feia temps que no et llegia.
També he obert el Google a veure que deien de la teva vida, collons quin mal rotllo, ara resulta que ets de la Comunidad Valenciana, t’haguessis fotut de mala llet llegint la wiki, segur, calla, no remugues.
Va, anem a seure al banc.
Sabia poc de tu, no soc de lletres jo, recordes quan hi havien diferents fileres, segons si eres d’una cosa o de l’altra, però vaja, et coneixia prou, no ens havien presentat, però et llegia. Sempre he pensat que als poetes se’ls ha de llegir, encara que no se’ls conegui.
Sentia les teves angoixes quan poca gent ho feia, molt abans que comencessin a fotre’t homenatges, ja saps que no m’agraden aquestes coses.
Vaig pensar molt en les coses que deies, era gairebé un adolescent llavors,..
Ara em vé al cap - l’orb que sabia de memòria el volum dur de les sines d’aquella dona-, quins pebrots –com si diguessim- ... no riguis home.
Va, anem a seure al banc. Veurem passar la tarda com si fóssim sobre el pont, i llegirem les cames de les dones que baixen vora el riu.
Va anem.


(a Vicent Andrés Estellés)

6 comentaris:

  1. Josep, avui molts hem parlat amb Vicent. Jo crec que es deu sentir content.

    ResponElimina
  2. és així Josep, tendim molt a fer homenatges per a pura rutina, homenatges a morts als que de vius sovint haviem o hauriem ignorat - ho criticat - que en som una estona de cainites.
    L'homenatge no ha de ser u dia determinat sinó cada dia i casdacu amb els seus, en el meu cas tinc un bloc dedicat a JOAN SALVAT PAPASSEIT i un altre on he traduït els poemes de RIMBAUD. És un homenatge diari sense data concreta, com crec ha de ser, AH! i sobre tot no desbarrar, ni dir bajanades tronades. Vicent Andrés Estellés "no es deu sentir content" perqué és mort. No fotem!

    ResponElimina
  3. M’agrada molt aquesta xerrada teva amb Vicent Andrés Estellés, segur que li hauria agradat seguir aquesta conversa.
    Jo si que crec que aquestes jornades serveixen per a moltes coses, per a trobar-se i retrobar-se amb la gent i els amics que, cadascú a la seva manera, admiren el poeta, per saber-ne coses noves, per llegir i rellegir la seva obra. Per a fer noves coneixences, per divulgar i fer arribar a les joves generacions i a les no tant joves la seva obra. I aquesta de l’Estellés per a seure al voltant d’una taula per a fer un bon tiberi i sentir els seus poemes, i per a moltes coses més, ... Cal recordar que ningú hi es obligat a participar-hi.
    Salut, gràcies per ser-hi, bons aliments i bona taula i llarga vida a la Diada d’Estellés!

    ResponElimina
  4. Francesc, quan jo ja no hi sigui, penso seguir essent i essent-hi. I ho pots entendre en un context poètic o existencial, com més et plagui. :-)

    ResponElimina
  5. Josep, m'ha agradat molt arribar a aquesta pàgina i haver pogut llegir la teva conversa amb el poeta. Una manera força original i molt més sentida de recordar-lo en el dia de l'aniversari del seu naixement.
    Desitjo que la vostra estada al banc, mentre véieu passar la tarda, hagi estat del tot satisfactòria.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  6. Et confeso una cosa, encara que no quedi be..: no el coneixia..de fet no fa molt que m'he enamorat de la poesia i llegeixo . Però despres del que has escrit corro a trobar la seva creació, ja que si tu senties tot això, les seves angoixes, el seu interior.. quant el seguies..segurament la teva poesia te a veure amb la d'ell i segur que es de la mateixa força.
    Be, sempre haig d'apendrer.

    ResponElimina